El Casal de Sants es va omplir de gom a gom per assistir a l’acte d’aniversari de Llibertat.cat i a la presentació de la nova pàgina web

5è Aniversari Llibertat.catEl Casal Independentista de Sants es va omplir ahir en la celebració del cinquè aniversari de Llibertat.cat. El tret de sortida a l’acte el va donar una xerrada sobre mitjans de comunicació i construcció nacional, que va comptar amb la presència de persones destacades en l’àmbit comunicatiu nacional.

Marià Miró, en nom de Llibertat.cat, va presentar l’acte agraint a ponents i públic la importància de la presència en la celebració de la mitja dècada del portal informatiu independentista, i va destacar que “en uns anys com els actuals, de desorientació política però de creixent descontentament social, d’enfortiment de l’espanyolisme, de la ideologia dominant i la dretanització, a Llibertat.cat creiem que construir un espai comunicatiu català es fa més necessari que mai per reforçar el que ens uneix com a poble, la llengua”.

Miró va explicar que des que va néixer, el 4 de novembre del 2006, Llibertat.cat “ha intentat mantenir intactes els signes d’identitat que han definit sempre el mitjà: la vocació nacional i el compromís amb les lluites populars”.

Mitjans de comunicació i construcció nacional

Laia Altarriba, membre de l’Accent, va reivindicar que l’ofici de periodista “ha de ser compromès amb uns valors i uns principis” i que això “no està renyit amb esdevenir referent d’un bon exercici del periodisme”. Així mateix, va criticar “la suposada imparcialitat dels periodistes” i va assenyalar que “el que hem de fer és informar amb rigor i honestedat”. Altarriba va assegurar que “no podem mostrar-nos neutres davant del conflicte nacional que patim els Països Catalans” ja que “o treballem a favor de la vertebració nacional o hi treballem en contra”. En aquest sentit, va apel·la a la vertebració de l’espai català de comunicació. Altarriba també va afirmar que Internet ha suposat “una eclosió de mitjans digitals en llengua catalana” i va assenyalar que Llibertat.cat, l’Accent o la Directa “són mitjans alternatius, referents, i són tots en català i amb el marc de Països Catalans clar”. Altarriba també va palesar que “els mitjans mai havien parlat tant d’independentisme com actualment”.

De la seva banda, Xavi Roijals, membre d’Enfocant, va lamentar que els mitjans alterantius “no acabem d’adreçar-nos a un públic més general” i considera que és perquè “no aconseguim trobar les eines justes en el moment adient”. Roijals va remarcar que Llibertat.cat “tindrà molt sentit en el futur perquè hi haurà moltíssimes coses a debatre quan estiguem a tocar de la independència”. “Calen eines com Llibertat.cat”, va sentenciar, i va animar el portal a seguir endavant durant molts més anys.

Roger Palà, membre del consell de redacció de Mèdia.cat, va voler parlar més de periodistes i no de mitjans perquè alguns “ja són una marca pròpia” i “caminem cap aquest escenari”. En aquest sentit, va explicar que el periodista Josep Maria Huertas, a l’obra “Cada taula un Vietnam”, divideix els periodistes en tres grups, dos de petits i un de gran: els addictes al règim que “ostentaven el poder”, els demòcrates que treballaven per erosionar el règim i la gran massa de periodistes, “els que anaven fent, no alçaven la veu i anaven sobrevivint fent la viu-viu”. Avui en dia, va dir Palà, “els periodistes catalans també es poden dividir en aquestes tres famílies”. En primer lloc “els addictes al règim: tota la cort de tertulians, opinadors, grans directors de diaris que vénen a legitimar l’ordre de les coses als nivells nacional i social”. A l’altra banda, un grup de periodistes “que creuen que el periodisme no és el que s’està fent, que no està conforme amb aquesta mena de periodisme tou que impera arreu”. “Potser són una minoria”, va dir, “però cada vegada tenens més veu, més força, són capaços d’impulsar projectes com Llibertat.cat i desenvolupar la seva activitat dins de mitjans convencionals, on de fet es pot fer més bon periodisme”. Enmig d’aquests grups, “segueix havent-hi la gran massa de gent que va fent, que s’acaben apuntant al cavall que guanya”. Palà va advertir que “si jo fos membre del primer grup em preocuparia” ja que “avui en dia pot semblar que tot és molt sòlid però a fora hi ha gent que aconsegueix més credibilitat, solvència, rapidesa informativa i qualitat”. “Que es vagin preparant perquè potser no són el cavall que guanya”, va concloure. Segons Palà, els mitjans alternatius “tenim un futur esplendorós”.

Miquel Almirall, membre de Contrastant, va agrair a Llibertat.cat el record al projecte “difunt per molts anys més” i va destacar que el mèrit del creixement de l’independentisme “no és nostre, és d’ells”. Almirall es va centrar en subratllar com els mitjans catalans no construeixen un discurs nacional, sinó tot el contrari, i va citar alguns exemples, sobretot en el llenguatge, com “selecció”, referint-se a l’espanyola; “govern” per anomenar l’espanyol, o “eleccions autonòmiques i eleccions generals”, referint-se a les catalanes i a les espanyoles. “Tenim mitjans en català que no pensen en català”, va dir, i va recalcar que “la qüestió no és només lingüística, sinó que també és discursiva”. “La llengua és la catalana però el discurs és l’espanyol”, va conloure Almirall, i va afegir que “caldria deixar de fer un discurs nacionalista i passar a fer un discurs que esdevingui nacional”, que segons va dir “és el gran problema que tenim a hores d’ara”.

Vicent Partal, director de VilaWeb, va començar agraint la tasca de “la gent que treballa dia a dia” i va assegurar que “Internet ha estat un gran cas d’èxit en el nostre país”, “una de les millors coses que ens han passat en els últims anys”. Partal va subratllar que a Internet “hi ha capacitat per sumar” i va demanar que s’estengués “al conjunt de la nostra vida”. Partal va posar l’accent en el creixement del consum informatiu a través del mòbil, un fet que considera “clau” i que segons va avisar passarà a ser “l’eina central d’Internet”. Aquest fet, va dir, serà important perquè passarà a ser permanent i connectarà el sector de la població que ara no té accés a Internet. “El dia que es completi el cicle i el mòbil definitivament siga la gran eina de comunicació això significarà el 100% de la població connectada” i aquest aspecte “en termes de comunicació i de democràcia serà un canvi radical davant del qual hem d’estar preparats perquè tot allò que hem guanyat en aquests 15 anys no ho perdem”, va relatar. El periodista va afirmar que “estem a tocar de la independència” però que només pel que fa al Principat i va afirmar que és un periodisme “de hi hi ha ha, molt tou, molt còmode, poc disposat a arriscar-se” sobretot pel que fa a la resta de Països Catalans. “Tenim molt d’independentisme gandul i és un altre dels temes que els qui creiem en el país sencer hem de seguir treballant per capgirar-ho”, va apuntar Partal, que va refermar que “les dificultats per les que passen els mitjans juguen a favor nostre”, un procés que serà cada cop més “imparable”. Amb tot, va alertar que “això pot acabar afectant-nos a tots”. Partal va desitjar que Lllibertat “puga tirar del carro durant molts més anys”.5è aniversari Llibertat.cat

Reconeixement a cinc independentistes destacats

L’historiador Agustí Barrera va ser el primer dels independentistes premiats per Llibertat.cat en el seu cinquè aniversari amb motiu de la secció de memòria històrica que Barrera manté al portal independentista. Segons va destacar Joan Rocamora, de Llibertat.cat, s’ha volgut reconèixer Barrera per haver estat “un militant que ha sabut transmetre aquest coneixement de memòria històrica i que ha connectat com una columna vertebral les resistències que arrenquen del segle XX fins a l’actualitat”. En el seu discurs d’agraïment del premi, Barrera es va mostrar content pel premi “perquè potser gaire més endavant ja no hi seríem a temps” i va voler dividir el premi en tres parts, entre ell, la seva muller i el mateix Rocamora, “per la seva imaginació i suggeriments, sense el qual els articles serien menys lluïts”, entre altres reconeixements. En un parlament en què va ironitzar sobre la manca de representació institucional, Barrera va assegurar que seguiria treballant “per aconseguir uns Països Catalans reunificats, independents i socialistes”.

El següent premiat va ser per Jordi Navarro, regidor de la CUP a l’Ajuntament de Girona, reconegut per la seva tasca en l’àmbit d’Opinió. Rocamora va destacar de Navarro la seva tasca constant com a opinador de Llibertat.cat durant anys. De la seva banda, Navarro va lloar el projecte de Llibertat.cat i va insistir que és “una eina fonamental” perquè “l’esquerra independentista necessita eines que perdurin en el temps, projectes continuats que es vagin renovant constantment, i Llibertat.cat n’és un exemple paradigmàtic”.

L’il·lustrador i fotoperiodista Jordi Borràs va ser premiat en el camp de la fotografia. Zaida Vidal, de Llibertat.cat, va dir de Borràs que “segueix fidel els seus ideals, buscant noves formes de dir les coses, sacsejant consciències, aconseguint cridar en el silenci d’una imatge”. També va explicar que “ha treballat per denunciar a través de la il·lustració i la fotografia, les injustícies, arribant allà on les paraules no poden arribar. Ha donat imatge i color a les lluites socials i nacionals de l’esquerra independentista, oferint una mirada clara i colpidora, deixant empremta dels moments més durs i més bonics d’aquests 5 anys de camí plegats”. En el seu discurs, Borràs va agrair el premi i va assegurar que “el món de la imatge en l’Esquerra Independentista és, ha estat i serà clau” perquè “és essencial en qualsevol moviment polític tenir una iconografia forta, una memòria història visual, uns referents i uns testimonis”.

El premi al millor bloc i articulista va ser pel xativí Toni Cucarella. “Un bloc que amb tota la seva força, lluita i compromís ha esdevingut la veu de totes aquelles idees que molts comparteixen però no saben com expressar”, va argumentar Vidal, que li va concedir l’obsequi, i va manifestar: “Força, per la contundència de cada paraula, lluita, per la reivindicació que aflora i pel contingut d’aquesta, compromís per la implicació personal en cada article, pel rerefons i la coherència en cada idea. Un bloc per compartir aquest camí que entre tots, poc a poc, anem construint”. Cucarella va agrair que el seu bloc sigui considerat “una eina útil” i va recalcar que “quan Catalunya arribe a la independència necessitarem Llibertat.cat per a explicar que ací no s’acaba la història, que encara quedem uns quants més que volem afegir-nos i ens cal una miqueta de suport”. Cucarella va demanar als mitjans que parlin dels Països Catalans “d’una manera normal” per demostrar així “que existim” perquè “els únics que creuen en els Països Catalans són els espanyols”. “Si a ells els irrita tant és perquè a nosaltres ens convé”, va sentenciar.

El premi per la promoció de la cultura es va lliurar a Pau Mariné, impulsor de la secció Harmonies de lluita de Llibertat.cat, “una proposta amb la voluntat de donar a conèixer les formacions que tot i que no surten als mitjans de comunicació, dia a dia afermen el seu compromís amb la cultura, amb la llengua, amb el país, una forma de lluita alternativa, sovint ignorada i discriminada pels mitjans convencionals”. Mariné va explicar que ell “simplement filtra les coses que existeixen, m’enduc per la passió de la música i intento comunicar les coses que existeixen”.

Llibertat.cat també va voler reconèixer el filòsof de Josep Maria Terricabras, que es recupera d’un accident de trànsit.

Un vídeo que repassava els cinc anys de tasca informativa de Llibertat.cat va cloure el lliurament de premis.

Renovació en profunditat

Llibertat.cat va presentar en primícia pels assistents a l’acte un dels canvis més importants que afronta amb motiu del cinquè aniversari: la presentació d’una nova pàgina web, completament diferent a l’actual i que aquest diumenge es posa en marxa per la resta de lectors. Llibertat.cat vol encarar així una nova etapa amb un canvi de format, amb una pàgina renovada gràficament i periodísticament, totalment integrada a les noves eines i adaptada al llenguatge multimèdia. Tot però, mantenint intactes els signes d’identitat que han definit sempre el mitjà: la vocació nacional i el compromís amb les lluites populars. La remodelació, que afecta totes les seccions del diari, prioritza els fets més destacats de l’actualitat del país i els adapta a les noves funcionalitats, incorporant elements multimèdia i facilitant la difusió a les xarxes socials.

Una actuació alegre i picant de Marcel Casellas va donar per finalitzat l’acte de celebració del cinquè aniversari de Llibertat.cat.

 

http://www.llibertat.cat

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *