Manifest del Casal per la 26a Calçotada popular de Sants

Ha passat un any i tornem a ser aquí per celebrar la calçotada popular de Sants. Ha passat un any però sembla que faci molt més. I és que fa un any ningú hagués dit que gairebé 2 milions de persones sortirien al carrer amb un crit clar i unànime: Independència! Aquesta manifestació obre un nou període, un període cap a la suma de voluntats per construir el que alguns diuen estructures d’estat, d’altres un estat català, d’altres la llibertat.

Aquest camí, però, no comença l’11 de setembre del 2012, ni el 10 de juliol de 2010, ni el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Aquest camí el va encetar fa més de 40 anys l’Esquerra Independentista. Sí, fa 40 anys – o uns quants més si ens fixem amb els separatistes de principis del segle passat- es va iniciar una lluita que no tenia per finalitat acabar amb un estat català circumscrit al Principat i en el marc d’una Unió Europea on la dictadura dels mercats aixafa qualsevol anhel de sobirania: de sobirania econòmica, energètica, alimentària o popular.


L’esquerra independentista fa molts anys que va començar a caminar i ara el pas l’ha accelerat el conjunt de la societat. És per això que veiem aquest període sobiranista amb il·lusió, però també amb preocupació. Amb il·lusió per trencar amb Espanya,per trencar Espanya, però també amb preocupació perquè ningú oblidi: les catalanes del nord, les companyes de ponent, les lluitadores de mar enllà i les valencianes incansables. Perquè ningú oblidi que la nostra nació va més enllà del Principat, perquè ningú oblidi els Països Catalans. No hem d’oblidar que més de 100mil nens i nenes valencianes no poden estudiar en la seva llengua, no hem d’oblidar que a la Franja els volen fer parlar aragonès oriental, no hem d’oblidar el decret sobre trilingüisme a les escoles del govern de Bauzà ni que només el 5% de nordcatalanes aconsegueix un ensenyament bilingüe. No hem d’oblidar Wert. No hem d’oblidar tots aquests atacs a la llengua perquè és la nostra llengua.

Dèiem que estem vivint un període d’il·lusió però també de preocupació. De preocupació pel 1.352.000 persones que es troben a l’atur al sud de l’Albera, pels 80mil desnonaments dels darrers anys als Països Catalans, pel rescat dels bancs i no de les persones, per la repressió a les estudiants, als vaguistes… La situació del país ens preocupa, però ens il·lusiona veure la dinàmica de lluites que s’ha engegat, ens il·lusiona saber que “sí se puede” aturar els desnonaments, que acabarem descobrint qui va robar un ull a Ester Quintana, que no pagarem el seu deute, que Can Vies es queda al barri, que Som Escola Catalana, que creixen i es multipliquen les cooperatives de consum, que les veïnes hem recuperat Can Batlló i recuperarem la Lleialtat Santsenca, que la CAL treballa cada dia per defensar la nostra llengua, que el cavall de Troia ha entrat al Parlament, que el Casal independentista de Sants Jaume Compte segueix la lluita per construir la llibertat dels Països Catalans des del barri….

Amb la il·lusió de les que lluiten, ens trobarem a les places i carrers dels nostres barris de picaeta en picaeta, de botifarrada en botifarrada, de muscat en muscat, de baldana en baldana, de pomada en pomada, de paella en paella, DE CALÇOTADA EN CALÇOTADA………SOM PAÏSOS CATALANS!!

VISCA LA TERRA!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *